TESAURO

CRONOLOGÍA

ARCHIVO F.X.

MÁQUINA P.H.

LA INTERNACIONAL

PEDRO G. ROMERO

A

B

C

D

E

F

G

H

I

J

K

L

M

N

O

P

Q

R

S

T

U

V

W

X

Y

Z

#

Die Wiener Gruppe

Iglesia de San Esteban. Incendiada el 23 de julio de 1936. Pasa a ser propiedad municipal el 14 de julio de 1936. A partir del día 6 de noviembre de 1936 comienza a funcionar como almacén de obras de arte procedentes de los museos de Barcelona y depende oficialmente de la Junta de Salvaguarda de Museos de la Generalitat de Catalunya. En la fotografía, tras la verja una capilla mantiene almacenados cuadros y obras de arte diversas. Al fondo una ventana ha sido clausurada. La fotografía fue tomada en noviembre de 1936 por Joan Vidal i Ventosa.

 

El grupo poético de Viena. Un grupo de poetas, músicos, actores que procedentes de la poesía concreta dinamizaron –y dinamitaron- la vida artística vienesa de posguerra. A finales de los años 50 sus actividades habían desaparecido, apenas encontrándose producción artística de ninguno de ellos Se recuerdan sus extravagantes e iconoclastas acciones en torno al llamado Cabaret Literario y de algunos de ellos nos quedan publicaciones de escritos teóricos, poemas y alguna novela. Alguna reseña crítica trató sus composiciones poéticas cómo “poesía de estantería”, seguramente por el abuso en que incurrían con la repetición de palabras, frases y signos a lo largo de todos sus poemas. Algunos de sus miembros eran: Hans Carl Artmann, Friedrich Achleiter, Konrad Bayer, Gerhard Rühm y Oswald Wiener.

______________________

La massa d’objectes d’art reunida a Olot , depassa en el fitxer de classificació o de procedencia (que s’ha establert per les oficines del nostre servei) depassa la xifra d’un milió. D’una manera general, pot donar-se la següent classificació de procedéncies: A: Fons de les col.leccions que … els museus d’Art de Barcelona, abans de la Guerra. B: objectes procedents deis temples. C: objectes procedents de col.leccions particulars. Així pot afirmar-se que la major part del nostre patrimoni artístic mobiliari esta reunit a Olot, i en mans del Govern de Catalunya, l’únic govern del món (excepció feta del de la URRS) que está en possessió efectiva de tots cis tresors d’art del seu país. Heus ací una situació que augmenta les responsabilitats. Demés, dins el conjunt d’aquest dipòsit, hi ha séries artístiques úniques al món, la pérdua de les quals tindria una repercussió universal i produiria ais estudis de la história de l’art d’Europa, un perjudici enorme. No es tracta ací d’exagerar la importancia de les coses, augmentada per I’ull amorós de I’especialista, sinó de complir el deure d’assenyalar-la aportant proves, com la de l’enorme éxit de I’Exposició d’Art Catal:á oberta a París, que en una sola mesada ha tingut quatre vegades més visitants que la gran rnanifestació de “Chefs d’Oeuvre de l’Art Français” oberta amb rnotiu de I’Exposició Universal de París. Es tracta d’un capítol inédit de la história de l’art de I’Occident d’Europa a I’Edat Mitja que sense eis materiais catalans no es pot escriure, i per tal, la salvaguarda d’ells, és cosa que no interessa solament els catalans, sinó tot el món estudios d’aquesta especialitat. Encara, per a afegir al record d’aquests valors, una idea de conjunt del que és tot el que es guarda, ací va una enumeració sumária del qué hi ha reunit en el dipósit d’Olot: -Les col.leccions de pintura románica (úniques al món); -Les col.leccions d’escultura románica (menys singulars peró importantíssimes); -Les col.leccions de pintura gótica dels museus i de propietat privada (les rnés nodrides d’Europa, després de Bélgica); -Les col.leccions d’escultura gótica catalana (materials inédits que han de constituir un nou capital en la história de I’escultura europea d’aquest temps); -Les col.leccions de teixits i de brodats antics (nucli que ocupa el tercer bloc en importancia a Europa); -La col.lecció d’orfebreria (avui augrnentada amb tots cis tresors deis temples i en la qual figuren peces d’importáncia artística cabdal). -La col.lecció de joieria, (formada per la col.lecció Regordosa, dipositada al Museu de Pedralbes, ja abans de la guerra i per les joies de la Catedral de Barcelona. Séries úniques deis segles XV al XVIII); -La col.lecció numismática del Museu. (La segona d’Espanya. L’única que reuncix completa la serie de la Corona d’Aragó. Série hispana completíssima -Exemplars únies-. Quantitat d’exemplars en or); -Les col.leccions de cerámica. (Fons deis muscus de totes les col.leccions privades de Barcelona. Séries completíssimes de Valéncia i Catalunya, des del segle XIV al XVIII. Série completa de totes les manufactures espanyoles deis segles XV al XVlll). -Les col. leccions de vidres catalans. (Fons importantíssims dels museus i col. leccions privades de Barcelona.); Les col.leccions d’art extremo-orientais. (Col.lecció Mateu dipositada a Pedralbes. Col.lecció Massana. úniques a Espanya.) -Les col.leccions de pintura clássica i barroca -Greco, Ribera, Velázquez, Tiziá, Rubens, Tintoretto, Van Dyck, Moro, Patinir, Latour, Goya, Gainsborough, Correggio. (Fons del Museu i col.leccions privades);-Les col.leccions de dibuixos antics i moderns (30.000 exemplars);-Les col.leccions de gravats anties (50.000 exemplars); -La Biblioteca d’Art i d’Arqueologia; -Les col.lecions de pintura i escultura contemporánia (almenys la part més irnportant deis artistes morts: Martí i Aisina, Mercader, Vayreda, Fortuny, Russinyol, Casas, Llimona, Galwey, Sunyol, Noncil, Canais, etc, etc. La simple enumeració d’aquestes series aplegades en el dipósit d’Olot ens dóna una idea de la magnitud de la catástrofe que pot produir-se cada dia. Sembla, per tant, evidentíssima la responsabilitat que contraiem en seguir tenint aquest tresor irreparable en les actuals condicions, que de cap manera poden garantir la seva seguretat.

 

The vienna group began lo constitute itself in 1952 as a circle of friends. H.C. Artmann appeared on the Vienna art scene as poet and Gerhard Rühm as composer in 1950. Konrad Bayer joined them in 1952, and through him in 1953, jazz musician Oswald Wiener who began writing in 1954. Artmann discovered dialect and developed an expanded poetry; Rühm did word and sound designs. together with others they developed methodological inventionism, by means of which anyone may become a poet. In 1954 Oswald Wiener’s cool manifesto, was signed by the friends. architect Friedrich Achieitner joined the group in 1955. An enormous production of experimental literatura was initiated over the next two years. In 1957 the group held their first large-scale reading event; the title “wiener dichtergruppe” (viennese group of poets) originales from 1958. Artmann gradually distanced himself from the group, and a new transliterate phase began. Achieitner, Bayer, Rühm, and Wiener produced two literary cabarets in 1958159, happenings avant la lettre. In 1959 Wiener separated from the group and destroyed all of his previous works. Artmann left Austria in 1960, and Achieitner returned to architecture in 1961. Isolated collaboration still took place. in 1962 Wiener began “die verbesserung von mitteleuropa, roman,” (the betterment of central europe, a novel). In 1964 Bayer committed suicide. Rühm emigrated to Germany and published a collection die wiener gruppe, (the vienna group) in 1967. It is somewhat difficult lo date the period during which the vienna group existed. 1954-1964 wouid be a possibiiity, a decade. Achieitner didn’t join the group until 1955, and Artmann had already left it in 1958.      Meaning 1955-58? This would exclude the second cabaret in 1959. Meaning 1955-59? But the majority of the group had already been working together since 1954. Bayer himself wrote that the most intensive time of collaboration was from 1954-59. Meaning 1954-59? The reason for choosing 1954-60 for the subtitle was that the majority of the group worked together during this period. However, in order not lo omit the individual development and crucial works of the single group members for chronological reasons, this time period has been expanded beyond the years 1954-60 in several cases. Today the literary work of the vienna group can be relatively easily found in spite of the lact that it was published belatedly. However, the visual works and the actions staged in the 1950′s still remain barely known in Austria, decades after their creation, and completely unknown abroad. the conceptual positions which most radically surpassed the aesthetic consensos of the time and constitute the actual legacy of the vienna group – criticism of the state and of reality by means of criticizing the language, an anti-literary, anti-artistic, anti-monetary and anti-authoritarian position, and the overcoming of the limits of genre and the limits of art and lfe -were overshadowed by a limited literary reception. In advance of the linguistic and structural turn, the vienna group dealt with language as a universal model for the construction of reality and therefore expanded into other media such as pictorial art, sculpture, photography and film, as weil as founding new forms of art such as the action, the happening and conceptual art. It was economic and ideological reasons that prevented the transgressive work of the vienna group from being adequately published in the fifties and sixties as weil as recognized for its aesthetic and polítical significance. A defacing campaign driven by national hegemonic pretensions unjustly excluded the artistic achievements of the vienna group, which anticipated many internacional tendencias spanning from the sixties lo the eighties. Therefore, the visual, conceptual and actionist work of the vienna group is now being extensively introduced. I have worked in a project-oriented mode instead of individually-oriented right from the beginning, as commissioner, in an attempt lo use the biennale as a forum for internationally introducing austrian contributions lo constructing modern art, as weil as lo press ahead with the process of modern art in a critical manner. The vienna group, perhaps the most decisive moment in Austria’s modern art post 1945, presents the optimal choice.

______________________

Bien es verdad que entre la propaganda del S.I.M. contra los disidentes troskistas y anarquistas se alertaba contra las brigadas populares de incautación de patrimonio. El rumor que se hacía correr era que su propósito no era salvaguardar el patrimonio artístico catalán sino, más bien, almacenar en un solo punto una gran cantidad de objetos religiosos y obras de arte para proceder a su destrucción, venta o reconversión en bienes muebles útiles para el mundo nuevo que les traería la revolución triunfante. Este rumor se sostenía con las más que evidentes pruebas de que muchos anarquistas en las jornadas revolucionarias de Barcelona habían quemado el dinero de los bancos asaltados, seguros como estaban que el dinero no iba a ser necesario al instaurarse un orden nuevo.

 

 

______________________

 

 

Cuando comparece uno en Austria ante un tribunal, se ve entregado a una justicia católico-nacionalsocialista totalmente caótica, que pone cabeza abajo la verdad y la realidad, así Reger [1]. La justicia austríaca no es sólo una arbitrariedad, sino una pérfida máquina trituradora de hombres, así Reger, en la que lo justo es triturado por las absurdas piedras de molino de lo injusto. Y sólo en lo que a la cultura de este país se refiere, dijo Reger, el estómago no puede hacer más que revolverse. En lo que se refiere al llamado Arte Antiguo, está rancio y desvaído y liquidado, y desde hace tiempo no merece ya en absoluto que le prestemos nuestra atención, eso lo sabe usted tan bien como yo, pero en lo que se refiere al llamado arte contemporáneo, no vale un pitocbe, como suele decirse. El arte austríaco contemporáneo es tan malo que ni siquiera merece nuestra vergüenza, dijo Reger. Desde hace decenios los artistas austríacos no producen más que basura cursi que realmente, si dependiera de mí, iría a parar al basurero. Los pintores pintan basura, los compositores componen basura, los escritores escriben basura, dijo. La mayor basura la fabrican los escultores austríacos, dijo Reger. Los escultores austríacos fabrican la mayor basura y cosechan por ello el mayor reconocimiento, así Reger, eso es lo característico de esta época estúpida. Los compositores austríacos actuales son, en fin de cuentas, unos idióticos pequeñoburgueses fabricantes de notas, cuya basura de sala de conciertos apesta al cielo. Y los escritores austríacos en conjunto no tienen absolutamente nada que decir y ni siquiera saben escribir lo que no tienen que decir. Ninguno de esos escritores austríacos de hoy sabe escribir, todos se sacan de la manga una literatura de epígonos repulsivosentimental, dijo Reger, y escriben, escriban donde escriban, únicamente basura, escriben basura estiria y saizburguesa y carintia y burguenlandesa y bajoaustriaca y altoaustriaca y tirolesa y voralberguiana, y amontonan esa basura desvergonzadamente y con avidez de gloria entre las tapas de sus libros, así Reger.